Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dijous, 10 de novembre de 2011

La primavera àrab de les orquestres segons Lebrecht

Ahir Norman Lebrecht publicava l'article la primavera árabe de las orquestas a El País, el text va començar a circular ràpidament a les xarxes socials. El mateix Lebrecht s'encarregava d'anunciar-lo a través del seu blog, Slipped Disc. Sobre el text podem dir que toca raó, però que no és exactament així. Lebrecht, un afamat crític molt ben informat, amb un parell de llibres de molt d'èxit (Quien mató a la música clásica i el no menys polèmic El mito del maestro), sap aprofitar perfectament les conjuntures per escriure articles amb bastant èxit.
La comparació entre la primavera àrab o amb moviments socials com en 15M amb la problemàtica actual de la música clàssica, i més concretament amb les orquestres ens sembla com a mínim agosarada. Que alguna cosa està ocorrent queda clar.
Però Lebrecht està molt ben informat, coneix molt bé el mon de les agències, la política cultural dels diferents països, els sistemes de contractació, els criteris de selecció, els status laborals dels músics d'orquestra, els polítics, etc. 
Ja que publica a El País, per què no ens comenta la raó per la qual ací paguem més que en altres llocs pels mateixos serveis de les mateixes persones? ell sap de bona mà com està tot ací i sap la resposta.
Lebrecht viu d'escriure, per tant, en moltes ocasions escriu el que la gent vol llegir. En aquest cas el lector relaciona el director amb el dirigent polític i els músics amb la ciutadania. Com no anava tindre èxit l'article!! i més en època electoral!
Hàbil Lebrecht, però continuem esperant alguna cosa millor d'ell, d'una de les persones millor informades sobre el món de la música.