Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dimarts, 22 de novembre de 2011

música i premsa

En altres entrades ja n'hem fet referència. Des de fa un temps anem realitzant un seguiment no exhaustiu de les referències a la música clàssica a la premsa. El fet que més ens està sorprenent, i que directament ens molesta, és la constatació de l'eliminació de referències a la música clàssica a la premsa que podríem denominar progressista. Així, a nivell estatal tenim a Público i a nivell valencià L'Informatiu. Oposadament tenim la premsa conservadora, La Razón o ABC, per exemple, on sí es fan referències més o menys regulars a la música clàssica. Un exemple, el dijous passat el barceloní Josep Soler rebia el premi Tomàs Lluís de Victoria, l'ABC donava la notícia Público no. 
És un perill per als músics que la inconsciència i el mal fer d'unes línies editorials, que cerquen amb els seus continguts, no amb el posicionament davant la notícia, abraçar-se i identificar-se amb certs estils musicals. No cal dir que açò es completament injust, i el missatge que transmet es recollit pels lectors que identifiquen estils i gèneres musicals en determinats posicionament ideològics. 
Òbviament la identificació de la música clàssica amb sectors conservadors de la societat no ens ajuda i no ens agrada gens, talment com si fos al contrari. Es que no ens agrada que s'identifique amb cap ideologia perquè això no té trellat! Nosaltres particularment combreguem amb unes idees, exactament com el mecànic del taller, el collidor de taronja, el venedor del mercat, el profe de l'institut, ...
Altra premsa, Levante, Las Provincias, El País, El Mundo,... continuen donant notícies de música, en bona part cada dia més rutinàries i esporàdiques. Com tenim el pati!